jueves, 8 de mayo de 2014

Ter Stegen és un mal porter

No l'ha inclòs Joachim Löw ni tan sols a la llista de preselecció per al Mundial d'Alemanya. Un tal Ron Robert Zieler, porter del Hannover i el vell Roman Weidenfeller li han passat per davant. I per aquest raonat motiu, incloent una pífia amb la pilota als peus -que també va patir Valdés fa cosa d'un parell d'estius-, sorgeixen els primers dubtes sobre qui, segons tot indica, serà el pròxim porter del Barça. Persones que han vist menys d'un partit sencer del jove porter del Mönchengladbach han tingut la valentia ja de criticar-lo i jutjar-lo, com si el seguissin des de fa més d'un any.

Així és Twitter. La gran majoria -m'incloc- pequem de nervi en aquesta subvida, xerrem i comentem el primer impuls que tenim. Avui ha estat Ter Stegen, fa uns dies va ser Tito Vilanova -on un servidor va pecar- i demà podria ser qualsevol altre. Twitter incita, ens facilita una comunicació instantània i de molt poca memòria. Ara mateix estem pensant en un sentit, però llegim quatre tweets, veiem que la tendència funciona just cap a l'altra banda, esborrem el que acabem de dir, ens contradiem amb allò que fa segons ens tenia convençuts, escrivim pensant molt però reflexionant poc i quan rebem els primers retweets ens sentim fins i tot orgullosos.

Una xarxa social que funciona més ràpida que el nostre cap és poc recomanable si no sabem mantenir la calma quan l'instint ens demana el contrari. Per què mereix tanta atenció una plataforma tan plena d'hipocresia per una banda? De què serveix tenir seguidors, si llavors no sabem què fer-ne de la nostra vida real? Agradar a twitter pot significar alguna cosa fora d'aquí? Diferenciem una cosa i l'altra? De debò sabem fer-ho?

I no, ter Stegen encara no és un mal porter -o això crec-. Per la mateixa raó el 2008 Palop i Reina eren millors porters que Valdés. Per aquest motiu Maicon és a dia d'avui millor lateral que Filipe Luis. Precipitar-se és a l'abast de tots. Tots ens hem precipitat a fer comentaris alguna vegada, però mai érem tant a la vora del perill de demostrar-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario