Fa un parell de mesos vaig patir una experiència tan desagradable com certa. Quan vaig despertar-me vaig necessitar uns minuts per admetre-ho. No sé exactament quanta estona. Vaig perdre la noció del temps però sé que vaig estar assegut al llit reflexionant sobre el que m'acabava de passar. Havia somiat en alemany. Tants mesos convivint amb una llengua estrangera 24 hores al dia i arraconant la meva materna havia de tenir conseqüències algun dia.
Em vaig maleir una bona estona. La sensació va ser d'un cabreig similar a quan vaig descobrir que els alemanys importaven tots els sabors de la Granini menys el de pinya, al qual en sóc addicte. Terrible. M'emprenyo només de recordar-ho. Vaig baixar les escales abatut i em vaig fotre de nassos daltabaix. El dia havia començat malament fins i tot abans de despertar-me. Sense adonar-me'n del tot, l'idioma avançava pel fons del meu cervell a una velocitat imparable, més ràpid del que mai hauria pogut esperar ni desitjar. Conscientment ho acceptava, però no estava disposat a què la cosa afectés el meu subconscient.
Entre el primer dia en què vaig somiar en alemany i el segon van passar només dues nits. Aquella sensació que hom té acabat de despertar, en què cal dedicar uns minuts a reflexionar si allò que s'ha viscut era real o fictici. Aquell segon dia va ser més colpidor que el primer i tot. Estava somiant en Alemany regularment. No era una relliscada d'un dia.
Sembla una tonteria però tenint en compte que sóc d'aquells que recorda poc els somnis i, d'aquells que reté, preferiria que no el traumatitzessin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario