Explicar coses a nens

Me n'he sortit amb molts problemes que en Marlin m'ha plantejat. El nano té 7 anys i és a l'època de fer preguntes, preguntes i més preguntes. Me'n vaig sortir el dia que va demanar-me pel funcionament d'un cotxe, per l'inventor i l'ús de vés-a-saber-què, pel significat de moltes paraules i fins i tot per coses relacionades amb la política que a mi ja em van costar d'entendre.

Recordo el dia que li vaig respondre satisfactòriament a la pregunta de "per què una persona vol arribar a governar un país". Encara no sé exactament com vaig aconseguir-ho però, en alemany (i això és important), vaig encabir en una mateixa explicació el perquè de l'existència d'algú que governi un país, el fet que hi hagi lleis i la gent que "s'entrena" per a ser aquesta persona al capdavant. Orgullós s'arriba a sentir un mateix quan veu que el noi explica tal cosa a un amic seu amb paraules similars a les teves i t'adones que aquell dia et va arribar a entendre.

Un dia important va ser -com en la vida de molts futboleros- l'explicació del fora de joc. Fins que no són un xic més grans, els nens juguen sense aquesta maleïda norma. Però alguna vegada hem mirat futbol de grans i el pobre no ha entès per què aquell gol no pujava al marcador si ningú havia fet falta. "Abseits" (fora de joc) vaig dir. I va fer la pregunta que temia que fes. A la mitja part, paper i bolígraf.

Però ahir va ser un dia molt complicat. Un cop respostes dues preguntes tan difícils pensava que ja ho tenia solucionat quan en Marlin, efectivament, em va deixar en fora de joc.

- Avui es juga la final de la Europa League! - va dir en Wolfgang després de dinar mentre llegia el diari
- Albert, què és l'Europa League?

Jo també em vaig preguntar per què carai em preguntava a mi allò. El seu pare, de sobte i amb presses, havia de tornar a l'ordinador a treballar i em deixava amb el marrón. I em vaig quedar amb la cara del pare d'aquell anunci on el petit preguntava "papá, por qué somos del Atleti". I vaig trigar molt a contestar. Tant, que el xic va tornar a alçar la veu per repetir-me la pregunta. Vaig aclarir-ho més o menys, en una definició més que inexacta i dubtosa, i la repregunta va ser letal.

"Si no juguen els millors, per què coi existeix aquesta competició? Qui vol una copa així?"

Definitivament, aquest nano ha sortit culer.