Neu i psicoanàlisi

Ebersberg s'ha llevat avui a 7 graus sota zero. Juraria que mai he vist una temperatura tan freda en un termòmetre, ja que no sóc d'aquests que passin molt per les estacions d'esquí a l'hivern. El pam de neu que havíem trobat ahir de bon matí s'havia convertit en pam i mig, mentre que les plaques de gel als camins de terra alertaven de possibles relliscades. Una tempesta de neu que hauria tancat el nostre país sencer dins de casa està perfectament prevista a Alemanya, de manera que a les 6 del matí els funcionaris de l'estat ja han netejat les calçades de tots els carrers. Per la meva sorpresa, hom pot conduir perfectament sense cadenes.

La neu, però, altera la sang dels nens. Cuidar d'un nano de 7 anys, com és el meu cas -ves, un periodista llicenciat a la nova capital del futbol mundial no troba feina malgrat haver-se ofert pertot arreu al pur esclavatge a canvi de quatre peles-, presenta multitud de perills en, per exemple, el simple trajecte de l'escola a casa. No faràs mai cinc passes sense rebre una bola de neu al cap. Això si tens sort i no se't cola l'aigüeta coll avall. Els quinze minuts de camí es converteixen en mitja hora, tots dos amb més capes de roba que una ceba i corrent amunt i avall per un paisatge blanc i preciós.

Per sort, sembla que aquí el vent no hi bufa pas fort. Jo sóc propens a acabar amb els llavis molt tallats a la mínima, però aquí el clima és molt més humit i tranquil. Això també em salva de les picades fruit de l'electricitat estàtica, que no sé què té el meu cos, si protons i electrons van més ràpid del normal, que en climes freds i secs semblo Pikachu.

M'ho estic passant - i així sembla que seguirà- de conya a la neu, aprenc de la vida una lliçó diària però miro enrere i veig que vaig decidir venir a Alemanya per un somni que no s'està complint. Per molt que el meu propi somriure intenti consolar-me, no puc evitar sentir un cert sentiment d'impotència quan llegeixo notícies que podria haver escrit jo perfectament però els mitjans prefereixen tirar d'agències en comptes de donar una oportunitat al noi acabat de sortir del forn que s'ha llançat a l'aventura. És una llàstima, perquè en tinc infinites ganes i, malgrat estar content, no em veig del tot feliç.