A casa meva, quan els hàbits de qualitat culinària d'una societat són majorment pobres diem que mengen per cagar. Doncs bé, la gran majoria d'alemanys mengen per cagar. Baviera, en concret, és una regió on s'hi pot gaudir de plats típics i elaborats que et resultaran exquisits durant la primera setmana però no tant durant la segona. I això si vas de restaurants. Enfrontar-se a la rutina alemanya implica que et surtin les salsitxes per tots els porus de la pell i que la llauna de conserva t'acompanyi durant els temps dels temps.
Per sort, hi ha productes frescs com la fruita, la verdura i els làctics que són deliciosos, propis de qualsevol vida de poble. Les fruiteries i mercats fan sempre molt de goig i qualsevol llet semidesnatada et fa dubtar de la qualitat de les principals indústries catalanes. Però ja. La carn és cara i em fa falta una bona carnisseria on el clàssic dependent sense por d'arrencar budells o esquarterar extremitats em pregunti què vull amb un pollastre agafat pel coll. Això era vida. A Terrassa anava a la paradeta de la Montse, una estimada tieta àvia, que m'agafava les galtes amb les mans viscoses abans de fer-me un petó dels de xuclar. Aquelles escenes que algun dia trobaré a faltar.
A Alemanya ni tan sols el poble on visc s'ha salvat de la globalització. L'empresa Vinzenzmurr és el més semblant al McDonalds d'Alemanya: una mescla entre el Fast Food i la carnisseria industrial. Equiparant-ho al món dels dolços, és com comparar un pastís amb les merdetes del Surtido Martínez del Mercadona. Res que valgui la pena. Però malauradament són els principals proveïdors de carn -plastificada- del país, són el nou substitut de les carnisseries de dins el supermercat i arreu d'Alemanya i un dels principals responsables que una barbacoa disposi d'un 75% de salsitxes. A Vinzenzmurr la carn ja et ve en safatetes i algunes amb salses exòtiques al damunt com si es tractés d'una delicatessen. No pots comprar un pollastre sencer.
El cas del peix és pitjor per problemes de distància amb el mar. No sé què tal van de llenguados a Madrid, però dubto que la frescor sigui la més adient. Aquí no passem del seitó, l'homòleg de les Varitas Pescanova i altres congelats que no són mereixedors de la paraula "assortit". Munic és ciutat cosmopolita, on el peixater ha desaparegut per distància amb el mar i la majoria de carnissers ara són enginyers. No pretenc fer una crítica -potser sóc jo qui ha viscut malacostumat-, però sí és ben cert que, veient una societat que en aquesta evolució social més que natural, crec que sentiré certa enyorança cap a la carn de debò quan a nosaltres ens passi el mateix, si és que ens passa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario