jueves, 10 de octubre de 2013

El pixapins d'octubre

Fa calor a Barcelona i rodalies segons m'informa el meu entorn proper. Doncs avui, on visc, a Ebersberg, s'ha posat a nevar al voltant de les set de la tarda. El dia ha estat gris i ha plogut poc. A vegades s'entreveia una mica de sol que relluia un cel preciós, digne d'aquelles fotos que vosaltres feu servir per enviar a Tv3 per què al temps m'ensenyin paisatges que m'importen un rave. Perquè jo el que vull és la previsió, saber quin temps farà demà. El temps que ha fet avui ja el sé i si vull fotos me'n vaig al facebook del meu tiet -d'aquells qui realment trobes a faltar quan ets lluny- que prou maques les fa quan surt a caminar per la muntanya i es marca el seu postureo.

En tot cas, remucs octogenaris a part, a Munic s'ha posat a nevar. Un temporal dels macos, que a Barcelona faria molta gràcia entre la pixapinada, però a mi, a 10 d'octubre, m'atemoreix. Que això qualla i no se'n va fins l'abril. Que jo m'ho esperava un pèl més tard.

En adonar-me de què passava fora de casa m'ha vingut al cap la imatge d'un pixapins. L'autèntic, eh. D'aquells que fan l'àngel quan no hi ha ni un centímetre de neu; els qui pengen fotos des de la finestra a totes les xarxes socials, sota l'estat de "neva" i sentint-se periodista; o els qui, a mig juliol, et parlen del "dia de la nevada". Aquesta gent, veient nevar en un bonic 10 d'octubre, amb neu quallada mig any per endavant. Me l'he imaginat emocionat i començant a pujar un Gigabyte de fotos. Però a mitjans de febrer plorant perquè ja en té prou. Aquell "toma dos tazas" aplicat a l'engendre de ciutat que mereixia d'una vegada per totes que la seva satisfacció es convertís en el seu patiment. Que n'aprenguin.

I la que m'espera.

Per cert. A part. Res a veure amb la neu. M'he trobat aquest vídeo per internet.



Tot plegat m'ha fet molta gràcia. No només pel tema valencià-català, sinó també per veure un vídeo a youtube d'una senyora passant diapositives d'un powerpoint -que llegeix de dalt a baix, allò que et diuen sempre que no facis-. El click del ratolí. Una abraçada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario