jueves, 3 de octubre de 2013

Debutar

El dia que vaig conèixer la família amb qui viuria la pròxima temporada vaig notar que en Marlin, el petit de 7 anys de qui m'hauria d'encarregar gairebé cada dia, era un futbolero d'una talla considerable. Ens vam conèixer en una espècie de fira medieval i duia una pilota de futbol als peus. Hi juga sempre que pot. En Wolfgang, el seu pare, em va dir que si volia podia ser la parella de l'actual entrenador de l'equip on hi juga en Marlin. Encara no havia acabat de plantejar-m'ho que ja vaig acceptar. Sempre havia tingut ganes de fer alguna activitat rutinària amb nens, de l'estil esplai, però mai havia tingut temps suficient. Ara que podia, i a més en una activitat com és el futbol, n'estava encantat (i ara encara).

En categoria 'F' (benjamí) juguen en camps petits i a futbol 7. Per tant, en juguen sis per equip més el porter. Com és habitual en un equip de nanos de 7 anys (nascuts el 2006), en un partit qualsevol qui té la pilota està envoltat d'un mínim de 9 jugadors en un radi de tres metres, dels quals quatre són del propi equip. No tots corren darrere la pilota. Sempre n'hi ha un d'empanat mirant cap al cel amb els dits índex o polze a la boca.

No ho fan pas malament, els nanos. Juganers com qualsevol altre nen i alhora somiadors i xilenaires, aprenen el més bàsic del futbol com a esport d'equip i milloren (alguns) a un ritme elevadíssim. D'altres, encara no saben on són i segueixen saborejant el seu dit mentre, amb l'altra mà, saluden el seu pare i veuen com es desespera mentre els demanen que mirin la pilota que els està passant per davant.

Però la meva història amb el futbol a Ebersberg (el poble on visc, a uns trenta km. de Munic) no només es queda al futbol base. El FC Ebersberg II -el filial- disposa de només quinze jugadors i necessita reforços. En César, l'encarregat de material del club, és Peruà, m'ho va proposar i vaig acceptar encara més ràpidament. Uns dies més tard vaig entrenar amb els nous companys d'equip i la sessió va ser prou profitosa. Els nois volien que jugués amb ells i jo, content de mi, ja m'imaginava jugant l'immediat cap de setmana.

-Habrá que hacerte la ficha -va dir en César-. Para esto tendremos que mandar tus datos a la Federación Española y a la alemana, y ambas tendrán que dar el visto bueno.

La federació alemanya va donar el puto visto bueno l'endemà, farà una setmana i mitja. Encara no he debutat. En fi. Jo què sé. Independència.

No hay comentarios:

Publicar un comentario