Engstrom va haver d'apartar-se dels terrenys de joc però el seu equip va voler tenir un darrer detall amb el seu lateral esquerre. El seu nom seguiria inscrit a la federació sueca i ell xutaria el pròxim penal que es concedís al seu equip. Setmana rere setmana assistia Engstrom a la banqueta esperant la seva oportunitat. Van passar sis anys sense cap mena de sort fins que una bona segona part l'entrenador va reclamar una acció i va ser el primer en adonar-se'n. "Andreas, Posa't la samarreta, que surts", li va dir emocionat. Es va quedar aturat. Ja gairebé ni recordava què hi feia a la banqueta quan els nervis el van envair.
Relata el protagonista al diari suec NWT que "un dels meus companys va colocar la pilota i em va acompanyar per tal que la notés. Vaig fer un parell de passades enrere. Podia intuir amb prou feines un dels pals, el dret, així que vaig apuntar i vaig xutar prou fort. Primer vaig pensar que havia fallat perquè vaig picar malament la pilota, però després vaig sentir els meus companys cridar d'alegria i van venir-ho a celebrar amb mi. Va ser molt emotiu, perquè jo sempre he volgut jugar al futbol tal com sempre l'he conegut". Andreas Engstrom va ser partícep de la victòria per 6-1 del seu equip.
Foto via futbolsapiens.com
La segona història em volia molestar a escriure-la, però considero que per molt que pugui explaiar-me, res pot explicar millor la història d'aquest petit equip que aquest reportatge. Són deu minuts d'obligat visionat si ja heu arribat fins aquí.
Precioses històries. Amb la dels nens no he pogut parar de somriure.
ResponderEliminar