lunes, 24 de marzo de 2014

Un cabreig poc clàssic

M'emprenya molt veure que poden, però que en el primer partit aparentment fàcil de Lliga la tornaran a tirar per la borda, perquè sembla ser que "no estan motivats més que per a aquesta sèrie de partits importants". El Barça ahir va jugar genial en grans moments del partit, reproduint ecos del Barça que va ser el millor equip de la història, malgrat ja no hi sigui la veu que originalment emetia el so. Aquesta versió també l'hem vista contra el City i en un parell de partits en què l'equip venia picat d'orgull.

En part estaria més tranquil si aquesta versió hagués desaparegut per complet, si del millor Barça de la història ja no en quedés absolutament res. Quan una cosa està totalment desfeta ja només queda començar de nou, però de tant en tant veiem que aquesta sèrie de genialitats col·lectives encara es retroben en ocasions puntuals, tot esperançant el culer que espera, innocent, que l'equip retrobarà no només la seva millor versió, sinó també la constància.

M'emprenya moltíssim creure que el problema és, principalment, de voluntat. De no voler més que no poder, de perdre la tensió i no pas la qualitat. Que sí, que Xavi aguanta cada cop menys i se l'ha de dosificar, que cal trobar un parell de peces que renovin aquesta qualitat i tornin a agilitzar l'equip. Que renovar constament un estil que sembla perfecte és dificilíssim i requereix un esforç màxim, que mantenir-se al capdamunt és encara més difícil que arribar-hi. Però el problema és encara més greu quan saps que els teus jugadors poden, que seguirien meravellant el món si ells volguessin, però que no estan motivats. Quina és, doncs, la solució? Existeix la possibilitat que un jugador que ja ho té tot segueixi tenint ganes de més?

En teníem un que tenia ganes de jugar i va marxar quan en principi era el relleu principal al mig del camp. Tenim dos defenses que juguen com a última opció -cal veure també si el seu nivell és el necessari-, mentre que altres jugadors no tenen ni la pressió ni l'alicient de guanyar-se un lloc a l'onze que tenen assegurat quan ells vulguin. Ja sabem que poden i volen competir contra els grans, i que fins i tot podrien arribar a guanyar la Champions amb un toc de sort, però la Lliga no la guanyaran si no tenen els nassos de plantar-se als estadis més assequibles i, tot i així, donar-hi el 100%. Perquè no volen, no pas perquè no puguin.

L'altra realitat

Real Madrid TV ho veu així, cosa que m'encanta. Hi ha una veritat i és la seva. Som molt de Marta Garrido, qui posa la veu del vídeo.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario