lunes, 10 de marzo de 2014

Terminal

Davant el meu pont aeri personal, entre Munic i Barcelona, existeixen dues aerolínies amb vols regulars i mínimament barats. Fins la setmana passada havia escollit sempre Vueling, aquella aerolínia en principi Low Cost, on pagues menys a canvi de menys i on pots donar gràcies que no et fan volar dret. En tot cas, jo que sóc de cames llargues, pateixo durant dues hores per evitar un coàgul a la zona del genoll, que viatja premsat i envasat al buit com els fuets que facturo en qualitat de contraban de supervivència.

L'aeroport Franz Josef Stauss, com l'aeroport de Barcelona, té una terminal nova i una de vella. Des de la T1, una estructura senzilla i sense massa història surten els vols de Vueling. Des de la T2, la nova, surten els vols de Lufthansa. Una terminal on val la pena arribar-hi amb temps, més grossa que molts pobles de 5000 habitants, nova i moderna com la que més i plena de temps per perdre-hi.

En la meva darrera visita a Catalunya vaig veure que, a l'hora de facturar maletes, Lufthansa costava ben bé el mateix que Vueling, i per qüestió d'horaris vaig donar una oportunitat als alemanys de convènce'm de cara al pròxim viatge. I carai, si em van convèncer! Vaig arribar, per ànsies meves, diumenge 2 de març a les cinc de la tarda -quatre hores abans que sortís el vol- i temia avorrir-me com una ostra. Per poc no perdo l'avió. Fins i tot facturar maletes va ser una aventura on em vaig sentir el més pagès de la zona. Vaig imprimir el bitllet i vaig facturar en un sol mostrador on una màquina ho feia tot per mi. Per sort, la maleta i jo vam arribar a Barcelona tot i que, coneixent-me, podria haver-la enviat a Kuala Lumpur perfectament.

Aquella terminal està dissenyada expressament per a un català de debò, com ho sóc jo. Carai, si tan bon punt vaig entrar vaig descobrir que alguns negocis de Duty Free tenien secció de degustació! Què més volia jo, que pràcticament no havia dinat? Quan vaig acabar la meva ruta gastronòmica -lliure de taxes i impostos- vaig trobar una màquina de cafès que també feia xocolates i tès. Gratis!! M'estava tornant boig.

Ja després la catorzena xocolata calenta gratuïta vaig trobar una zona patrocinada per Allianz (els periodistes citem la font), que tenia la forma d'un Allianz Arena -l'estadi del Bayern- a escala 1:10, però que dintre hi havia sofàs, taules i endolls a cada racó per a poder carregar els aparells electrònics. El clímax va ser descobrir que el recinte comptava amb internet gratuït (patrocinat per la Telekom, també patrocinadora del Bayern), i fins i tot podia descarregar una pel·lícula gratuïtament, dins un llarg llistat, per a visionar durant el vol. Vaig demanar-me un te per a celebrar-ho -i tirar avall les xocolates, que ja pesaven- i vaig poder veure el derbi Atlético - Real Madrid en directe. Poc més a cost zero es pot demanar en un aeroport. Els alemanys m'han convençut.

No hay comentarios:

Publicar un comentario