lunes, 10 de febrero de 2014

Radler

Sempre és de molt agrair rebre una visita quan s'és lluny de casa. Tota enyorança desapareix mentre tens algú del teu entorn proper a la vora, durant aquell temps en què aparques l'alemany i recuperes la teva llengüa que tant enyoraves xerrar amb naturalitat. Quan, per fi, aquella pantalla que us separava mentre estàveu en contacte desapareix.

Primer va ser el Jordi, amb qui vaig viure uns dies divertidíssims a l'Oktoberfest. Ell és un d'aquells amics que t'aixeca un somriure amb qualsevol tonteria, amb qui fer-la petar és molt fàcil i em va demostrar que, si això només era el principi, la meva experiència per Alemanya seria inoblidable. No us podria comptar ara per ara les gerres de cervesa que vam buidar en un cap de setmana. Hi ha coses que s'han de fer una vegada a la vida, però pel mateix motiu, potser també només una.

A principis de novembre van venir els meus pares. Eren la segona visita que rebia, i l'última del 2013. M'han encomanat la passió per viatjar i caminar fins aprofitar l'últim segon en què ets turista. Mai hem compartit la filosofia del viatge de relax. Al cap i a la fi, parar quiet quan ets a un lloc on no saps si hi tornaràs mai denota poca curiositat, mentre que jo em considero periodista.

Aquest cap de setmana ha vingut la Clara. Ella no havia estat mai a Alemanya i tenia ganes de veure'm, suposo que tantes com jo a ella. Munic i Salzburg en dissabte i diumenge, respectivament, van mig convertir-me en guia improvisat. Hi ha caps de setmana amb expectatives molt altes, independentment que funcionin els plans. No importa si finalment la ruta és aquesta o l'altra. Hi ha moments en què importa la companyia, no pas el lloc. Desconnectar d'absolutament tot, fins i tot del meu estimat futbol -compte que això és molt-. El lloc és l'excusa. La Clara va conèixer tot allò de què he anat parlant al blog. L'afecte d'en Wolfgang, en Marlin i la Christine; els paisatges d'Ebersberg, el seu poliesportiu, l'escola i el centre comercial; l'encant de les cases bavareses; la llet que tant m'agrada i el menjar, de vegades ben deliciós i d'altres no tant. Tot plegat amb un llarg etcètera de minúcies que avui en dia marquen el meu dia a dia. Però com us dic, moltes vegades tant li fa el voltant si la companyia és immillorable.

Gràcies, Clara.

No hay comentarios:

Publicar un comentario