domingo, 23 de febrero de 2014

Les cartes

Quan vaig arribar al setembre vaig haver d'empadronar-me. Tota estada en un altre país que superi els tres mesos deixa de considerar-se una visita o acte de turisme i, per tant, equival a un trasllat com qualsevol altre. En un primer moment vaig pensar que hauria d'anar al consulat espanyol i demanar informació, però en Wolfgang em va acompanyar a l'ajuntament i en qüestió de cinc minuts i quatre papers, la recepcionista em va dir que ja ho tenia fet i que en menys d'una setmana ja seria considerat resident a Alemanya. Tal qual, cinc minuts. Sort que no vaig anar al consulat espanyol. La meva experiència em fa pensar que potser m'haurien acabat els tràmits un cop ja hagués tornat a Catalunya.

Per al millor i per al pitjor, el funcionariat alemany és eficient. Quatre dies després ja tenia una carta en nom de la cancellera Merkel donant-me la benvinguda. Amabilíssim, si ho comparem amb les següents sis cartes que vaig rebre. Impostos de televisió, llum, gas, aigua -curiosament en aquest ordre- i altres clatellades que m'hauria endut si no estés vivint a casa d'una família alemanya.

Però fa dos dies vaig rebre una darrera carta, amb un sobre i propaganda electoral. Curiosament, puc votar a les pròximes eleccions municipals, com tots els empadronats a Ebersberg. No sóc considerat ciutadà alemany i no puc participar a les generals ni comarcals, però sí a les locals, que seran el pròxim 16 de març.

Em va estranyar que em convidessin tan alegrement a unes eleccions, jo que vinc d'un país on disparen als perillosos immigrants que intenten entrar nadant a Ceuta. Malgrat tot, ho vaig trobar un gest admirable d'un país que mostra la democràcia per bandera. Al pas al qual avancem, potser quan torni el pròxim setembre em consideraran un immigrant sense papers i també em rebran a trets de goma.

A hores d'ara, com aquell qui diu, gairebé no tinc ni idea de quins partits es presenten a les eleccions, però amb gestos així no em sorprendria que el país tingui un índex de participació més alt que l'espanyol, cosa que tampoc és massa difícil. Em pregunto ara, però, si és el meu deure o si seria just votar tenint en compte que a partir del setembre ja no seré ciutadà d'aquesta ciutat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario