No costa gens

Guardiola atura el partit d'entrenament, crida Mandžukić i intenta donar-li certes ordres en alemany. El davanter sembla no entendre gran cosa i fa un gest amb els braços oberts. En Pep encara té un pla B.

"Arjen! Dile a Mario que no le quiero tan pegado a los centrales! Así se está escondiendo!". És llavors quan Robben, des de la banda esquerra, s'acosta uns metres a la posició de davanter centre per comunicar-li l'ordre. Al juliol no tenia el domini de l'idioma que té ara, tot i que Déu n'hi do. Des del primer dia, Guardiola ha intentat fer els entrenaments en alemany, italià (perquè jugadors com Diego Contento l'entenen millor) i castellà (pel parell d'espanyols que té a la plantilla). Segons s'ha demostrat al camp, sembla que se'n surt prou bé.

De mitja un parell de cops a la setmana, el Bayern de Munic obre les portes als seus entrenaments per tal que els aficionats puguin apropar-se a gaudir dels seus jugadors a pocs metres de distància. Malgrat ser més partidari de restringir més el pas, com es va veure a can Barça, el tècnic -i tot el seu equip- s'ha mostrat sempre acollidor amb els supporters. No és per tant estrany que, a la barrera de sortida de les instal·lacions del club, Uli Hoeneß baixi del cotxe quan un nen d'uns 10 anys li demana que li signi la samarreta. Tampoc ho és que s'hi estigui gairebé un quart d'hora quan, de retruc, tot quisqui es giri a demanar-li fotografies i autògrafs. M'imagino Zubizarreta o Rosell en la mateixa situació i, d'entrada, potser no tots els seguidors demanarien un autògraf. I tampoc crec que el pedal que trepitgessin els directius fos el del fre.

Avui, en l'entrenament a portes obertes, Guardiola no comptava amb els internacionals (que són gairebé tots). Avui ha hagut de fer tot l'entrenament en alemany. No comptava amb Robben per fer de traductor i s'ha fet entendre ell sol amb l'ajuda d'algun assistent que cada cop necessita menys per xerrar. Ha estat un dia estrany, en què han pres protagonisme jugadors del segon equip o suplents com Diego Contento, però un dia més tots han signat autògrafs en acabar l'entrenament. Alguns, com Guardiola, han dedicat un minutet als seus fans. D'altres, com el segon porter Tom Starke, després d'ajupir-se per cada foto, encara preguntava si faltava algú.

Ser amable, deure's a qui t'admira i sentir un mínim respecte als teus no costa gens. Personatges que n'haurien d'estar farts encara donen conversa a l'últim nen que els allarga la llibreta i el bolígraf.