miércoles, 2 de julio de 2014

Kneipe

He reiterat en diverses ocasions que la diferència entre Alemanya i Espanya a l'hora de treballar no és una qüestió d'hores a la feina. Les jornades laborals i dies de festa són, si fa no fa, els mateixos. Bàsicament, la principal diferència és que, en general, els alemanys saben separar amb molt més èxit la feina del treball. El clàssic "vuit hores de feina, vuit hores de lleure i vuit hores de dormir" que tant costa de veure, aquí s'explica amb molta més facilitat. Evidentment la separació entre la feina i el temps lliure no és tan marcada, però sí és cert que quan toca treballar, els alemanys treballen.

Dins de les hores de lleure de l'alemany comú acostumen a caure un parell de cerveses. De mig litre, clar. El quinto per ells és una espècie estrangera que vulnera els Drets Humans. I generalment una d'elles cau al bar. La cultura de bar és una de les més arrelades en aquest país. Obrir un bar probablement ja no seria un negoci rendible a Alemanya perquè n'hi ha gairebé més que persones.

A tota hora trobem gent al bar. Però és en aquestes dates, durant el Mundial de futbol, que m'he adonat que el bar és molt més que fer cerveses. A la plaça del mercat d'Ebersberg hi ha l'Artesano, un bar altament hipster que durant aquest últim mes s'ha omplert d'ofertes i que ofereix tots els partits del Mundial (que, per cert, aquí tots són en obert - imaginin les hores de son que em deu aquest país). A més, molts enfrontaments són a les 18:00, quan els alemanys comencen a plantejar-se això de sopar - quelcom molt sobrevalorat per la majoria de cervesers del país. He estat en aquest bar infinitat de vegades i en cap d'elles hi havia menys de 50 persones mirant una de les 4 pantalles que tenen pel local.

I durant un partit d'Alemanya, la cosa es torna boja. Gent dempeus en qualsevol racó possible, absoluta paritat entre els espectadors i xupito gratis per a cada gol d'Alemanya. El partit contra Portugal va ser una festa sense precedents. L'endemà, un amic va comentar-me l'enorme ressaca que havia tingut al despertar-se. Interessat pel tema, li vaig preguntar: "i com és que ara no?"

"Res, company, una cerveseta i m'he quedat com nou".

Alemanya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario