Cura urgent

A vegades als petits els passa. Del no res, descobreixen que en algun moment del dia -potser fa hores- s'han fet un petit tall al dit. S'adonen que s'han fet mal, el comencen a sentir i ploren, encara que sigui en diferit. El dolor el senten perquè l'han vist. Si no se n'haguessin adonat mai, aquell tall no hauria existit per a ells i hauria causat el mateix efecte que el so de les paraules "ordena't l'habitació". Però ja és tard. Han descobert l'intrús i reaccionen.

Tampoc es pot ser tan malparit i dir-li al nano què en penses sobre la seva lesió inconscientment ajornada. Intentes fer-li veure, però, que no és res i que amb rentar-se les mans i una tirita al voltant del dit índex en tindrà prou. I en cas que siguis pare o mare de l'afectat, un petó al dit, d'aquells petons que curen psicològicament.

Doncs quina sorpresa quan vaig a buscar la caixa de tirites i em trobo amb això:

De sobte, m'ha vingut al cap el meu difunt avi Teo. Culer com ell sol i cap altre, si la meva salut arriba a dependre d'unes tirites marca Figo, s'hauria plantejat deixar-me morir abans que mantenir-me en vida infectat del nom del seu arxienemic. Doncs sí, a Alemanya existeixen les tirites marca Figo. Imaginin-se per un moment que a Turquia existís un detergent de marca Hitler, o que a Brasil fos popular el detergent marca Ramon Mercader, o que a Suècia la gent no ho dubtés en triar les neveres Luis Enrique.

A Catalunya, on la gent acostuma a triar la mítica Hansaplast, ja en tenim prou. No volem més Figos a la nostra vida. No volem una tirita que ens causi encara més problemes o que es desenganxi de la ferida als dos minuts per enganxar-se al dit saludable d'un altre. El nano avui ha marxat tan segur de si mateix amb la seva Figo. Demà ja veurem com es lleva.

No me'n refio encara. El nano s'ha posat avui a la tarda una samarreta del Barça per anar a jugar a futbol. Per si de cas, cal un anticrist.