Em sentia completament impressionat davant de cada càntic, de cada crit que emergia de la Südkurve, mentre a la vora sentia veus pessimistes que anaven dient que "avui el camp està fluixíssim". Cert era que ahir només cantaven els dos gols, mentre que lateral i tribuna simplement miraven i comentaven.
Dalt de tot, en un racó a la curva nord, cridava la paret groga sense deteniment. Incansable, l'afició del Dortmund trencava amb un estadi que lluia el vermell pertot arreu. Poca gent va a l'estadi sense la seva samarreta, bufanda o gorra del Bayern. Ahir el Dortmund va alegrar la multitud que va desplaçar-se a la capital de Baviera, amb una contundent golejada que fa més mal a uns que d'altres.
Malgrat ja ser campions d'Alemanya des de finals de març, un ampli sector de l'afició no tolera la poca tensió competitiva que els seus jugadors mostren cada cap de setmana. Molts ho veuen perillós. D'altres simplement es queixen que tenen una entrada per un partit on saben que s'avorriran i veuran caure el seu equip en un partit que els deixarà indiferent. Malgrat tot, ahir l'estadi era ple a vessar i comptava amb dos sectors que animaven constantment, sense cedir un sol segon. N'hi ha que pateixen d'una manera egoista -però amb tota la raó- quan veuen que el pròxim cap de setmana que juguin de locals tenen un alicient menys per anar al camp. Ahir el Dortmund els va passar la mà per la cara, i a molts no els serveixen els càntics de Deutscher Meister.
No hay comentarios:
Publicar un comentario