Cinc minuts complicats

Avui tothom qui m'ha reconegut m'ha saludat. Sóc l'indepe del poble. El català. Aquell que, quan se li pregunta per "Spanier?" diu que ves, que sí, però matisa. Que dedica un mínim de cinc minuts a qualsevol qui li pregunta "Warum?", per resoldre-li dubtes sobre els motius que m'han dut -a mi i a cada cop més persones- a estimar la meva terra fins a voler constuir-ne un nou estat. Que és capaç de treure tota mena d'arguments per explicar la seva situació. I que, fins i tot, els explica com en són de diferents ambdues cultures i societats, fins al punt de parlar-los del Polònia i l'admiració que sento cap a un poble que, de l'humor, en fa autocrítica i viceversa.

Molts anuaris de diaris i revistes d'Alemanya inclouen ja aquest dia, juntament amb l'experiència viscuda el passat onze de setembre, per explicar el cas de la meva terra en relació amb el país del qual en forma part. Amb més o menys espai, la secció d'internacional dels principals diaris alemanys parlava avui d'una data clau, un xic llunyana per la impaciència del votant, que diversos partits polítics havien acordat per a celebrar un referèndum. El periodisme alemany tampoc obvia la resposta del govern espanyol i, majorment, se'n fa creus que un govern pugui negar taxativament tal mostra de democràcia. Avui m'ha fet gràcia veure com el món parlava de nosaltres, com les ràdios aprenien a pronunciar "Die Katalanen" i com tothom qui havia llegit el diari de bon matí pensava en el pesat que els parlava amb passió de la terra d'on ve.

He anat a buscar en Marlin a l'escola quan la Meike, la mare d'en Kilian, ha coincidit amb mi mentre esperàvem que s'acabés el partit de futbol al pati. Aquells partits de futbol que van inspirar l'inventor del pedaç i les genolleres. Quedaven cinc minuts, així que hem estat xerrant amb la tutora de tots dos nois mentre observàvem els minuts finals d'un emocionant 1r 'A' contra 1r 'B'. Després de comentar la notícia del dia (que era jo), m'ha preguntat la mestra el perquè de la doble pregunta si, al cap i a la fi, el referèndum pretén respondre'n només una.

Doncs no s'ho creuran vostès, però en aquests cinc minuts abans no sonés la campana, he aconseguit explicar què és la tercera via.