La gran idea

Avui he tingut una gran idea. Grandíssima. Aquest matí, a casa, no hi havia ningú. La mare de la família treballava mentre que el pare era des de dilluns a Grècia, de viatge de negocis. El nano, evidentment, a l'escola. Havia de venir el llauner per revisar que, davant les glaçades dels darrers dies, les canonades seguien en ordre. A més, havia d'arreglar una aixeta que estava mig trencada i deixava bassals a terra cada cop que l'obríem. Els pares m'havien deixat una quantitat x de diners per pagar-li. En entrar ell he observat que era un noi jove, d'uns 25 anys, d'aquells que encara senten força passió per la seva professió i tenen un tracte molt amable allà on es desplacen. En veure'l, he tingut la gran idea.

Ell ha fet la seva feina, ha observat que les canonades seguien en ordre i ben protegides del fred, ha canviat una part de l'aixeta i m'ha comunicat amb un somriure que la feina ja estava feta. A l'hora de pagar li he proposat un tracte. Aquest cop jo no li pagava però, a canvi, el recomanaria a tots els meus amics i coneguts sempre que busquessin un llauner. D'aquesta manera ell, que és jove i necessita fer-se un nom de prestigi en la seva professió hi sortiria guanyant, mentre que jo podria quedar-me amb els diners sense haver fet res.

— M'estàs prenent el pèl — em diu ell amb un somriure incrèdul.
— Ho dic seriosament! Hi sortiràs guanyant. Així, a còpia de bones impressions, t'aniran sortint noves feinetes!

Al nano no l'havia convençut la meva gran idea. Se m'emprenya i em demana, ara menys amablement, que li pagui. Que si vull recomanar-lo ell n'estarà encantat, però que ell no fa les coses sense rebre res a canvi.

— M'ho dius com si no t'agradés la teva professió! — li recrimino, amb tota la raó del món — Jo, que sóc periodista, he acceptat moltes vegades treballar gratuïtament i no em queixo, perquè em serveix com a bona promoció. Tractant els clients com els tractes, no arribaràs mai enlloc.

Ja sense paciència, el jove em tracta de boig. Ni m'entén ni pretén fer-ho. "Potser el problema el tens tu, que quan t'hagin trepitjat per totes bandes, si trobes feina, trobaràs a faltar tot allò que hauries d'haver cobrat en el seu moment".

Quins nassos, el tio. Encara volia cobrar.










PD: Sóc un periodista esportiu a Munic. No trobo feina dins la meva professió i m'ofereixo a baixar-me els pantalons fins on vostès ho desitgin perquè ara, malgrat ser autosuficient, no em sento periodista. Gràcies per la seva atenció.

bermudezoliveras@gmail.com, per servir-los. Preguntin per Albert.