La crisi del consumidor

El mercat de l'alimentació està en crisi. Una crisi profunda perquè el producte fresc, sa i natural s'està deixant de vendre, mentre que els llocs de fast food estan en auge perquè ofereixen una via que, tot i ser més ràpida, és infinitament menys sana. Els restaurants de menjar ràpid i menjar porqueria estan augmentant exponencialment el nombre de casos amb sobrepès o obesitat. I totes aquestes grans empreses no tenen escrúpols, no tenen decència perquè saben que ofereixen porqueria, sinó que s'aprofiten d'un sector de la societat i prenen terreny al menjar que realment val la pena, aquell que és saludable i bo al mateix temps, el ric en vitamines, proteïnes i nutrients. La indústria ens ha canviat l'hàbit. De la fruita a l'hamburguesa. De la verdura a la pizza. Els interessa més l'empresa que el benestar social.

Aquest és un argument ridícul per no admetre que som nosaltres qui triem què mengem i com de saludable volem que sigui la nostra vida. Perquè el mercat segueix obert, perquè l'opció encara la tenim. Perquè si tothom optés per una vida saludable i el fast food no tingués prou demanda, no existiria. És el consumidor qui tria. És la societat qui crea mercat. La crisi no és de l'alimentació. La crisi és del consumidor.

El passat dilluns 7 d'octubre, El Convidat d'Albert Om a Tv3 va ser Jorge Javier Vázquez. Aquell a qui molts critiquen perquè els seus programes són el Burger King de la televisió. Perquè ni el Tomate, ni el Sálvame ni cap dels continguts de la seva saga han tingut gens ni mica d'enriquidor. Han estat un simple passatemps per als mandrosos que arriben a casa i prefereixen descansar el cervell abans que estimular-lo. Per aquells que, acceptant el paral·lelisme amb la televisió, prefereixen que els posin l'hamburguesa feta en un embolcall de paper greixós abans que bullir-se l'arròs i condimentar-lo amb verdures. Les crítiques a Jorge Javier Vázquez tenien dos principals motius: la no decència com a presentador i la manca d'ètica per acceptar una feina com aquesta. Que després apareixen casos de gent que no ha acceptat una feina per decència i ara és a l'aparador d'un McDonalds. No sorprendria pas, partint de l'estupidesa que caracteritza la nostra espècie.

De la mateixa manera que el súper i la plaça segueixen sent al mateix lloc, els continguts -informatius i no informatius- a qualsevol mitjà de comunicació també els tria el consumidor. Perquè no hi hauria Tomate si no hi hagués demanda. Perquè el nínxol de mercat el trieu vosaltres. El tries tu. Ningú t'obliga a mirar el que mires, a menjar el que menges ni a consumir el que consumeixes. Si et preocupa que s'emeti porqueria, més t'hauria de preocupar que sigui un negoci viable. I potser t'hauria de preocupar que tu mateix no sàpigues discernir un producte informatiu d'un producte d'entreteniment. Tu sabràs què vols que els mitjans de comunicació aportin a la teva vida. A Jorge Javier Vázquez li importa un rave i en té tot el dret.

I per cert, Albert Om, ja veuríem si no series capaç de presentar el Tomate si no tinguessis un duro al compte i una sola oferta sobre la taula.