Fer tard als llocs

Fa cosa d'un parell de dies, un amic m'envia aquesta web. Segons aquesta pàgina, de la qual hi ha molt de temari per comentar, les noies espanyoles són de les menys promíscues d'Europa i, per tant, hauria fet un salt quantitatiu (i, al meu parer, qualitatiu) pel què fa a la potencial probabilitat d'establir un mínim d'activitat sexual més elevat del que gaudia abans de marxar.

El meu company em comenta, sota una enveja sana i plena de complicitat, que "has marxat a un país on ho tens tot més fàcil". Vam estar xerrant un parell d'hores sobre com ens anaven les coses amb les noies. Tant a ell per Barcelona i rodalies com a mi per aquí. Si més no, la ditxosa infografia em va permetre rememorar les llargues i divertides converses de les quals havia gaudit en la seva companyia.

El cert és que els alemanys són gent molt simpàtica per defecte. Em sento perfectament acollit i integrat en una societat que, considero, funciona molt millor que aquella de la qual provinc. He fet molts amics, més dels que m'esperava. Una amplíssima majoria, i no gens silenciosa, eren nois. D'aquests, gairebé tots estan emparellats però els empenyen força les mateixes ganes de festa que tinc jo, cosa que facilita la comunicació. També he conegut tres noies de la mateixa edat que tinc jo. "Bé", pensa qualsevol en primer moment. I segons la web que m'havia enviat el meu amic de Barcelona, encara millor, calculo. Doncs dues tenen nòvio i l'altra, als seus 21 anys, està casada i té un fill. Podríem dir que Woodgate va tenir un millor debut.

Potser sí, que les alemanyes són més fàcils. No m'agrada massa utilitzar aquest terme que considera les xicotes com a simples objectes sexuals, però sembla que ja fa estona que m'he llançat a la piscina. Potser sí que sóc a un lloc on les coses en aquest àmbit funcionen amb més fluïdesa. Ja he pogut comprovar que, sense conèixe't de res, els alemanys somriuen de mena i et dediquen cares alegres sense venir a cuento. S'agraeix, de debò. Però potser aquesta facilitat m'enganxa en un mal moment. Tant, que potser, i només espero que potser, arribo tard perquè estan totes pillades. Al cap i a la fi, aquesta ditxosa infografia no aclareix si et parla de pressa per a casar-se o de simple promiscuitat. Potser he arribat tard. No seria la primera vegada.



*He escrit en un teclat alemany, on les Z i les Y estan canviades, on no hi ha la 'ç' ni la 'i' amb dièresi i, a més, el tema dels accents és força complicat. Per no parlar de l'autocorrector que, de tant en tant, em posa majúscules quan li ve de gust. Si trobeu alguna errada d'ortografia en aquest text, feu-m'ho saber i us ho agrairé tot corregint-ho.