Pont

Després de jugar-me-la molt a dir una catalanada davant els companys d'equip, vaig descobrir que "dia de pont", en alemany, es tradueix literalment (Brückentag). Em va fer certa vergonya preguntar-ho perquè temia que em prenessin per un africà del nord, mandrós, que només pensa en siesta i fiesta. Ells saben que no sóc així, però parlo amb certa precaució perquè els nois encara em recorden moltes relliscades del meu alemany impulsiu i espontani.

Els dies de pont són generalment els pares per al treballador normal. Fer pont és un plaer només apte per a rics propietaris d'algun negoci, per als afortunats sense horari fixe que s'ho poden manegar bé i per als nanos de jardí d'infància. L'escola no fa pont i la universitat, evidentment, tampoc. I pobre d'aquell a qui se li acudeixi demanar pont a la feina. M'expliquen alguns companys de l'equip que s'ha de ser molt agosarat per a demanar festa al treball 'pel simple fet de fer pont'.

Ahir, dia 1 de maig, era festiu i així ho demostraven els carrers, plens de gent amb samarreta sota un sol que escalfava a més de 20 graus. Però a les vuit del vespre, durant els darrers raigs de llum del dia, ja no quedava ningú fora de casa tret d'alguns joves que sortien a prendre algo per veure el futbol. Que avui es treballava, com un dia qualsevol.

M'imagino l'emprenyada amb què reaccionaria més d'un al país d'on sóc si es quedés sense el pont de l'1 de maig i em pregunto si realment no acostumem a veure els dies de pont a la valenta. Ens emprenyem quan un festiu cau en dilluns o divendres 'perquè no hi ha pont'. I som autèntica felicitat quan 6 i 8 de desembre cauen en dimarts i dijous respectivament. Setmana de festa!

Colla de dropos. Aquí s'hi ve a treballar.