El febrer de 2009, en la primera temporada de Guardiola, el Barça duia una trajectòria imparable. L'equip jugava com una meravella, el club gaudia d'una estabilitat prometedora en tots els àmbits i les sensacions eren immillorables. Tanmateix, el 21 de febrer, l'Espanyol, llavors cuer, va visitar el Camp Nou. Allò que semblava un derbi tan descompensat va acabar amb la victòria per 1-2 dels pericos, gràcies a un inspirat De la Peña. La culerada sortia de l'estadi sorpresa. Alguns, malgrat l'amplíssima diferència respecte el Reial Madrid a la Lliga, ja renegaven, i més van ser els qui van maleir l'equip després d'empatar 1-1 a Lió en l'anada dels vuitens de Champions, tres dies després de la patinada al derbi.
I el cap de setmana següent, 4-3 al Calderón. Estava caient l'estil de Guardiola? Després de les primeres veus de "molt tocar, però al final no fem res", es posava en dubte una temporada fins llavors impressionant. Va haver d'arribar la tornada de Champions al Camp Nou contra l'Olympique, dues setmanes després, per arreglar un problema més generat que real. Després va ser molt fàcil dir que sempre s'havia confiat en aquell equip, però en la primera temporada van ser molts els qui van dubtar de la probabilitat d'èxit d'un equip que va guanyar-ho tot. Llavors era difícil si el problema existia o no.
La mateixa situació li ha arribat a Guardiola en la seva primera temporada al Bayern de Munic. Els catalans confien més que els alemanys en la remuntada, després de l'1-0 al Bernabéu. L'entrenador del vigent campió europeu probablement no esperava un toc d'atenció tan dur després de perdre partits aparentment intrascendents a la Bundesliga un cop l'havia guanyada. Ha encaixat les crítiques millor que ho hauria fet un mortal qualsevol i s'ha vist obligat a mantenir el ritme per recuperar la tensió competitiva. La derrota al Bernabéu ha despertat les alarmes a Munic i ha multiplicat el número de crítiques. Qualsevol altre entrenador, al seu lloc, hauria repassat el seu historial de títols, però Guardiola no sap treure pit d'aquesta manera. Ha acceptat i compartit tot allò que se li ha retret i s'ha compromès a tombar-ho demà dimarts.
I aquest discurs tranquil·litzador que tan cegament és seguit a Catalunya, divideix l'afició bavaresa en dos grans grups. Molts segueixen embadalits davant la figura d'un entrenador que ha aconseguit el més pur domini de la pilota partint de l'esforç i la constància. D'altres no ho veuen gens clar i temen quedar-se a les portes de la final. L'alemany desconfiat veu un problema real, mentre que d'altres creuen que se n'ha fet un gra massa de tot plegat, i que seran a Lisboa el 24 de maig.
A tot plegat, Guardiola deia aquest migdia que "he llegit que el Madrid ja és a la final i fins i tot l'han guanyada". D'altres no canviaran mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario