Síndrome d'abstinència

Aquest cap de setmana torna, per fi, la Bundesliga. Des que el 22 de desembre al migdia van empatar a dos el Gladbach i el Wolfsburg, els equips alemanys han estat de Winterpause. El mes de gener és un mes de síndrome d'abstinència per als fans de la Bundesliga. Si aquesta pausa l'hagués presa la Lliga Espanyola, el poble ja hauria sortit al carrer un parell de vegades. Per a moltes categories inferiors també s'atura la lliga al febrer, ja que per aquest cap de setmana, per exemple, es preveuen uns 10 centímetres de neu a moltes zones del país. Un contratemps que els equips modestos no poden afrontar. Però com afronten aquest síndrome d'abstinència els alemanys? Per fama de futboleros que tinguem els mediterranis, els ducs de la cervesa no es queden curts i necessiten la seva dosi d'esport per a mirar.

Malgrat els equips professionals s'hi van apartar fa uns anys, el Hallenfußball (futbol 'de' sala) és la gran tradició hivernal del futbol alemany. Durant un o dos mesos els equips de futbol tanquen el seu camp de gespa, el deixen congelant-se i es traslladen al poliesportiu, on els entrenaments de força física ocupen gran part de cada sessió. La màgia del Hallenfußball brilla els caps de setmana, a seus de gran aforament, amb torneigs aparentment amistosos en què es juga una variant del nostre conegut futbol sala. Allà, però, les parets també juguen, les porteries són de futbol 7 i la permissivitat amb el contacte és pròxima a les lluites de gladiadors. Constants lesions de lligaments han apartat els equips punters del país d'aquesta bellíssima tradició, capaç d'acollir milers de persones en poliesportius de poble i deixar imatges com la d'aquests aficionats del Sankt Pauli posant a prova les graderies supletòries (al tanto) quan l'any 2010 van coronar-se campions de Halle a la ciutat d'Hamburg.

Ebersberg organitza a mitjans de gener un dels torneigs alevins més esperats, any rere any, en aquest modest poble de Baviera. El coordinador, Ralf Schüller, ha aconseguit en la darrera dècada convertir un torneig de veïns en una de les destinacions preferides dels caçatalents. El cap de setmana del 15 de gener el cartell del torneig comptava amb noms propis com el Bayern de Munic, el TSV 1860, el Red Bull de Salzburg, l'Austria de Viena, el Nürnberg o l'Augsburg. Comenta Schüller, però, que el seu principal repte és portar equips d'arreu d'Europa, i assegura que ja ha contactat amb Barça i Manchester United per plantejar la possibilitat. Malgrat tot, s'ha trobat amb molts problemes, com el simple fet que el Hallenfußball no hi existeix.

El torneig es disputà durant tot el cap de setmana i va omplir el poliesportiu del poble de bat a bat. L'entrada costava dos euros per cap. Comentaven diversos pares que havien sentit a parlar de Marius Wehl, el número sis i capità del Bayern de Munic. El seu entrenador, Daniel Mönfes, somreia cada cop que sentia a parlar del seu petit diamant en brut. El trainer no està molt a favor d'aquesta pausa. Sempre que poden, els petits del Bayern entrenen sobre gespa, però malgrat tot Mönfes accepta assistir a alguns torneigs de Halle, ja que considera que "aquesta pausa els dóna una altra visió del futbol, tenint en compte que juguen només cinc i el porter, i han d'aprendre a associar-se entre ells, siguin els qui siguin".

Tots setze equips van presenciar la final el diumenge al vespre -per ells, el vespre són les sis de la tarda perquè a les vuit ja haurien d'estar sopats-, que enfrontava el Bayern de Munic i l'Austria de Viena. Marius Wehl va marcar tots dos gols i va donar la victòria al seu equip, àmpliament superior a tota la resta al llarg del campionat. En tercera posició va acabar el FC Nürnberg, entrenat per Jürg Stöckert, un home nerviós i apassionat. Assegura que "la pausa d'hivern és un moment especial, perquè els nanos veuen que no tot és gespa a la vida i que s'han d'adaptar a qualsevol terreny, han de jugar més ràpid i desenvolupen una tècnica diferent i experimenten amb el seu futbol".

Dortmund organitza un dels torneigs amb més assistència. El torneig, amb equips de categoria semiprofessional, dura tot el mes de desembre i mig gener. La passió per al Hallenfußball arriba tan lluny en aquesta ciutat que van convertir l'escenari de la final en un mini estadi de futbol. En aquest cas sí, hi havia servei de banda, però la pilota es serveix amb einrollen -com normalment serveixen els porters-, no pas amb el típic servei de banda.

Just abans d'arribar al primer minut de vídeo us trobareu amb un clar exemple de per què les lesions han apartat els clubs punters d'aquesta modalitat. Ara, però, torna la Bundesliga. La pausa ha estat entretinguda.

Per cert, un dels principals calmants del síndrome d'abstinència futbolera al gener és la suplència del poliesportiu. L'handbol, per exemple, té una afició impressionant, capaç de fer obrir capçaleres de diaris generalistes i no precisament per casos com el d'Urdangarín. No oblideu el poliesportiu, que fins i tot avui Sandro Rosell n'ha parlat. Quins nassos.