Permetin-me que avui em pengi una medalla, que em regali la meva Champions particular. Crec que, com a català i ambaixador cultural, me la mereixo. Heus aquí els motius pels quals podria merèixer la Creu de Sant Jordi:
Tot plegat ha estat aquest matí quan en Wolfgang ha reaccionat al dibuix que havia fet el seu fill. L'àvia Wilma, que viu a Colònia, fa anys la setmana que ve i avui el petit Marlin ha acabat el seu regal d'aniversari, on hi apareix en una cartolina Din A3 tota la familia pintada amb aquarel·la. El cert és que el dibuix impressiona, però més forta per mi ha estat la resposta del pare a tot plegat. "Es gibt hier um Stühle zu vermieten", que literalment significa que n'hi ha per llogar-hi cadires.
I quina forta sorpresa quan he vist que estava convertint-me en un exportador de la meva cultura, que havia contribuït un pèl a la globalització del meu idioma. Ja feia un mes, un dia que va excedir-se en la quantitat de pasta que havia cuinat, va reconeixer que "damit könnten wir ein Zug stoppen" -n'hi ha com per parar un tren-. El meu alemany és força rudimentari pel què fa a vocabulari, de manera que m'espavilo traduïnt-me literalment del català. En ocasions se m'escapen expressions i frases fetes, que dic sense venir al cas i que obliguen a fer una pausa en qualsevol conversa per tal que expliqui el significat d'allò que acabo de dir. I fins que no m'aconsegueixo explicar -que em costa horrors- em sento observat.
Fins a dia d'avui han estat només dues expressions, però no m'estranyaria sentir d'aquí unes setmanes en boca d'un alemany les traduccions literals de tocar el dos o fer-la petar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario