Dissabtes

Fa uns mesos no vaig tenir millor idea que comprar un CD en què es cantaven les taules de multiplicar. "Serà útil per al petit", vaig deduir. A dia d'avui, cada dissabte em llevo amb una música infernal cantada -més aviat, cridada- per veus infantils perforants al ritme constant i estrepitós que em recorda al Con Mucha Marcha de Leticia Sabater, més pròxima a una sessió d'aeròbic que no pas a la música com s'entén generalment. El terror s'amplifica d'una manera insofrible gràcies a la potència dels altaveus, que permeten escoltar-ne un so nítid, per tal que no et perdis cap dels xiscles que sonen cada cop que coneixem els resultats de la taula del cinc. Així m'acostumo a llevar jo els dissabtes, quan el dia abans generalment he anat a dormir tard tot creient, burro de mi, que l'endemà podré dormir tant com vulgui.

Avui encara m'han despertat abans, al voltant de quarts de nou però sense música. Ahir vaig explicar a en Marlin que un dels meus somnis des de petit començava a prendre forma. Avui recollia el primer fruit des que vaig decidir a marxar a Munic. I avui m'ha arrancat del llit, m'ha dit que ja havien dut el diari i que havíem de buscar-lo a la secció d'esports. Que volia que li llegís en veu alta. Que després volia que li ensenyés vídeos d'aturades de ter Stegen. Ha obert el Süddeutsche Zeitung potser per primer cop en la seva vida i m'ha dit que no el trobava.

"Però a aquest diari no, Marlin. Jo publico a un diari del meu país, no pas aquí!". De sobte, li canvia una mica l'expressió. Ell esperava poder veure el meu nom per allà. No entenia el concepte de diaris, en plural, si a casa només en rebíem un. I li he fet una petita classe de periodisme al petit. Crec que sense èxit, li he intentat explicar el partidisme i que la majoria de diaris parlen del mateix però expliquen de forma diferent en funció d'interessos i punts de vista. M'ha cosit a preguntes que m'ha costat respondre. Que si per què ha d'interessar més explicar el que un vol abans que allò que és, que si jo explico el que vull o el que veig... i milions de perquès que m'han deixat tan K.O. com la música de l'aeròbic matemàtic, que ha trinxat el meu cervell mentre esmorzava.