Avui m'aturo un pèl en les meves reflexions futbolístiques per parlar una mica d'Alemanya. Més en concret de l'estat en què em trobo. A Baviera el ventall de possibilitats per a dir-se 'hola' s'amplia en una més. Als concurrents "hallo", "servus" (la versió més pròxima a un "bones", força popular entre els joves) o els clàssics "guten Tag/Abend" s'hi afegeix una vessant religiosa, que dóna nom al títol d'aquest post.
Grüß Gott no té una traducció literal. Grüß és "salutació" i Gott és Déu. Amb això no s'està dient "saluda a Déu", però vindria a ser l'antic "con Dios", que sentíem a Cuéntame. A primera vista podem pensar que així només parlen els avis, però no és així. És una manera molt tradicional bavaresa (i austríaca) de saludar. De fet Pep Guardiola, en la seva primera roda de premsa a can Bayern va fer servir aquesta expressió demostrant no només un bon nivell d'alemany sinó també de sensibilitat cap a la regió.
Doncs bé, per algun motiu estrany aquesta salutació em resulta tan xocant que em transporta al segle XV (o pròxim) d'immediat. No sóc capaç d'imaginar-me una situació similar a Barcelona, caminant pel port un divendres a la nit i que el porter d'Opium em digui "vagi amb Déu" o alguna cosa per l'estil. Entrar en un negoci qualsevol de la moderna i cosmopolita Munic per, de sobte, sentir que podria anar a oferir lleixiu del futur als pobres camperols de l'edat mitjana. El primer dia que vaig sentir aquest comentari vaig reaccionar d'una manera força poc adient, fruit de la meva ignorància.
- Grüß Gott!
- Nein, danke.
No vindria a ser el millor apostòlic del món. Però, sense voler, em vaig passar amb la pobra senyora.
Tampoc sé a cuento de què ha vingut tot això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario