Kaste

En Seppi és un dels centrals de l'equip. No destaca per la seva qualitat amb la pilota als peus i s'alimenta de Red Bull, però és el central que tot equip d'estar per casa voldria. És, habitualment, el qui s'encarrega de marcar el rival de més qualitat. Només cal dir-li "Seppi, el número 10 el volem mort". No és pas un jugador dur, sinó que s'anticipa a la pilota i, quan convé, fa la falta de rigor.

Avui l'FC Ebersberg s'enfrontava al Putzbrunner SV, un rival directe en la lluita contra el descens. Una victòria fora de casa garantia matemàticament la permanència. I en Seppi havia de matar el número 10, un noi talentós que no juga a major categoria perquè no pot compaginar-se els entrenaments i la feina. Avui, en tot el partit, ha tocat un parell de pilotes en zona de perill.

Abans d'arribar a Alemanya només havia jugat una vegada sobre gespa natural en la vida. Ara hi jugo gairebé cada setmana. Motiva moltíssim, però és fatalment diferent que la gespa artificial. Conduir amb la pilota és més difícil i jugar al primer toc és molt difícil si la gespa no està en bones condicions. No vull ni imaginar-me què diria Xavi Hernández si hagués jugat on avui nosaltres hem jugat. En qualsevol cas, molt millor que l'antic camp de sorra del Matadepera, on més d'un s'hi ha obert el genoll al primer minut.

Diuen els estatuts del club que si un jugador marca un gol, convida al pròxim entrenament a una caixa de cervesa (en alemany Kaste o Tragl). Avui en Flo ha obert el marcador a un quart d'hora per acabar el partit i jo he tingut el plaer d'aconseguir el gol que sentenciava que l'any que ve l'FC Ebersberg seguirà a la B-Klasse. Jo no hi podré ser però bé que els seguiré des de la distància. Aquest equip, aquests companys són dels que queden al record.

Així està la classificació a hores d'ara:

____________________________________

Tragl

Der Seppi ist einer unserer Innenverteidiger. Er scheint nicht wegen seiner Fähigkeiten mit dem Ball und ernährt sich von Red Bull, aber er ist ein Spieler, den viele Mannschaften der B-Klasse möchten. Normalerweise kümmert er sich um den besten Gegenspieler. Sagen Sie ihm einfach "Seppi, die Nummer 10 soll tot." Er ist kein Mörder, aber er hat diesen Gegner unter Kontrolle und fault, wenn es nötig ist.

Heute fuhr der FC Ebersberg nach Putzbrunn, um gegen einen direkten Konkurrent im Kampf gegen den Abstieg zu spielen. Ein Sieg auswärts würde mathematisch garantieren, dass die Mannschaft in der B-Klasse bleibt. Und Seppi musste die Nummer 10 (ein talentierter Junge) töten. Eigentlich hat er seine Arbeit ganz richtig durchgeführt, da die 10 fast kein Ball nah von unserem Tor kontrolliert.

Beim verteidigen war heute alles ganz richtig, aber leider nicht beim angreifen. Wir haben keine sichere Bälle gespielt und keine klare Ideen gehabt. Zum Glück war es in der 2. Halbzeit anders. Die Zeit hat uns alle geholfen und hat sie langsam ausgeschaltet. Das erste Tor, durch Flo, hat den Unterschied größer gemacht.

Es steht in den Club-Statuten, dass wer ein Tor schießt, muss beim nächsten Training der ganzen Mannschaft eine Kaste Bier einladen. Also bin ich froh, dass ich am Mittwoch eine Kaste mitbringen kann. Das 0:2 hat bestätigt, dass der FC Ebersberg nächstes Jahr wieder in der B-Klasse spielen wird. Leider werde ich nicht dabei sein, aber doch werde ich sie von weit weg Folgen. Diese Leute sind diejenigen, daran man sich immer erinnert.

Ter Stegen és un mal porter

No l'ha inclòs Joachim Löw ni tan sols a la llista de preselecció per al Mundial d'Alemanya. Un tal Ron Robert Zieler, porter del Hannover i el vell Roman Weidenfeller li han passat per davant. I per aquest raonat motiu, incloent una pífia amb la pilota als peus -que també va patir Valdés fa cosa d'un parell d'estius-, sorgeixen els primers dubtes sobre qui, segons tot indica, serà el pròxim porter del Barça. Persones que han vist menys d'un partit sencer del jove porter del Mönchengladbach han tingut la valentia ja de criticar-lo i jutjar-lo, com si el seguissin des de fa més d'un any.

Així és Twitter. La gran majoria -m'incloc- pequem de nervi en aquesta subvida, xerrem i comentem el primer impuls que tenim. Avui ha estat Ter Stegen, fa uns dies va ser Tito Vilanova -on un servidor va pecar- i demà podria ser qualsevol altre. Twitter incita, ens facilita una comunicació instantània i de molt poca memòria. Ara mateix estem pensant en un sentit, però llegim quatre tweets, veiem que la tendència funciona just cap a l'altra banda, esborrem el que acabem de dir, ens contradiem amb allò que fa segons ens tenia convençuts, escrivim pensant molt però reflexionant poc i quan rebem els primers retweets ens sentim fins i tot orgullosos.

Una xarxa social que funciona més ràpida que el nostre cap és poc recomanable si no sabem mantenir la calma quan l'instint ens demana el contrari. Per què mereix tanta atenció una plataforma tan plena d'hipocresia per una banda? De què serveix tenir seguidors, si llavors no sabem què fer-ne de la nostra vida real? Agradar a twitter pot significar alguna cosa fora d'aquí? Diferenciem una cosa i l'altra? De debò sabem fer-ho?

I no, ter Stegen encara no és un mal porter -o això crec-. Per la mateixa raó el 2008 Palop i Reina eren millors porters que Valdés. Per aquest motiu Maicon és a dia d'avui millor lateral que Filipe Luis. Precipitar-se és a l'abast de tots. Tots ens hem precipitat a fer comentaris alguna vegada, però mai érem tant a la vora del perill de demostrar-ho.

Cura urgent

A vegades als petits els passa. Del no res, descobreixen que en algun moment del dia -potser fa hores- s'han fet un petit tall al dit. S'adonen que s'han fet mal, el comencen a sentir i ploren, encara que sigui en diferit. El dolor el senten perquè l'han vist. Si no se n'haguessin adonat mai, aquell tall no hauria existit per a ells i hauria causat el mateix efecte que el so de les paraules "ordena't l'habitació". Però ja és tard. Han descobert l'intrús i reaccionen.

Tampoc es pot ser tan malparit i dir-li al nano què en penses sobre la seva lesió inconscientment ajornada. Intentes fer-li veure, però, que no és res i que amb rentar-se les mans i una tirita al voltant del dit índex en tindrà prou. I en cas que siguis pare o mare de l'afectat, un petó al dit, d'aquells petons que curen psicològicament.

Doncs quina sorpresa quan vaig a buscar la caixa de tirites i em trobo amb això:

De sobte, m'ha vingut al cap el meu difunt avi Teo. Culer com ell sol i cap altre, si la meva salut arriba a dependre d'unes tirites marca Figo, s'hauria plantejat deixar-me morir abans que mantenir-me en vida infectat del nom del seu arxienemic. Doncs sí, a Alemanya existeixen les tirites marca Figo. Imaginin-se per un moment que a Turquia existís un detergent de marca Hitler, o que a Brasil fos popular el detergent marca Ramon Mercader, o que a Suècia la gent no ho dubtés en triar les neveres Luis Enrique.

A Catalunya, on la gent acostuma a triar la mítica Hansaplast, ja en tenim prou. No volem més Figos a la nostra vida. No volem una tirita que ens causi encara més problemes o que es desenganxi de la ferida als dos minuts per enganxar-se al dit saludable d'un altre. El nano avui ha marxat tan segur de si mateix amb la seva Figo. Demà ja veurem com es lleva.

No me'n refio encara. El nano s'ha posat avui a la tarda una samarreta del Barça per anar a jugar a futbol. Per si de cas, cal un anticrist.

Pescar punts

Fa dos mesos el FC Ebersberg era últim a cinc punts de la salvació quan l'entrenador, en Günther, va fer una promesa. "Si ens salvem, us convidaré a tot l'equip a una barbacoa de carn i peix. I el peix el pescaré jo". No estava al nivell de la promesa que va fer Irureta quan, després de perdre 4-1 a Milà amb el Deportivo a quarts de final de la Champions va dir que faria el camí de Santiago de genolls si remuntava l'eliminatòria, però per a un home que supera els setanta anys, pescar peix per a una trentena de persones ha de ser una tasca difícil.

Quan van arribar les primeres victòries, l'entrenador anava comentant després de cada partit que potser faltaria a un parell o tres d'entrenaments, perquè seria a pescar. Entre broma i broma vam anar guanyant partits (abans de setmana santa vam aconseguir 13 punts de 18 possibles), érem amb 20 punts i ja un parell per sobre la zona de descens.

Vaig ser una setmana a casa, de manera que el darrer partit, perdut per 6-2, no vaig poder jugar-lo, però avui rebíem l'últim, el Kirchseeon, a qui podíem condemnar definitivament. Un 3-0 contundent, tot i que no molt ben jugat, ens deixa quatre punts per sobre la zona de descens a tres jornades pel final. Una victòria ens podria salvar matemàticament la setmana que ve.

Podria semblar que sóc el responsable de tal canvi a l'equip, que tenia 7 punts quan vaig arribar i en la meitat del temps, des que hi sóc, n'hem guanyat més del doble. La setmana passada no hi era i van perdre. Aquesta vegada sí, i hem guanyat 3-0, precisament amb tots tres gols a la segona part, que és la que he jugat. Però certament no és així. Al cap i a la fi, no jugava a futbol 11 des de feia cinc anys, i sóc igual de lamentable amb la pilota als peus que ho era abans. Puc ben prometre-us, fidels seguidors de l'FC Ebersberg, que això és pura casualitat.


Punkte fischen

Vor 2 Monaten lag der FC Ebersberg letzter mit fünf Punkten Unterschied von dem Überleben in der B-Klasse. Dann hat der Trainer Günther etwas versprochen: "wenn wir nicht absteigen, lade ich die ganze Mannschaft zu einem Fischgrill. Und die Fische werde ich selbst fangen". Das war eine Versprechung, dafür man richtig vorbereitet sein muss. Unser Trainer ist vielleicht mehr als 70 Jahre alt und würde viel zu tun haben, um so viele Leute zu füttern.

Als wir die erste Siege geschafft haben hat der Trainer angefangen, zu sagen, dass vielleicht er ein Paar Mal im Training nicht da sein würde. "Ich bräuchte Zeit um so viele Fische zu fangen!", wiederholte er ab und zu. Und Schritt für Schritt holten wir 13 Punkte in sechs Spiele, stellten uns mit 20 Punkte in den 8. Platz und zwei mit Vorsprung über die Abstiegszone.

Ich war eine Woche da Heim, deshalb konnte ich nicht beim letzten Spiel (Niederlage, 6:2) anwesend sein, aber heute haben wir die Chance gehabt, um Kirchseeon in die C-Klasse zu schicken. Ein schlagend 3:0, obwohl nicht so richtig gespielt, hat gereicht, um jetzt vier Punkte über der Abstiegszone zu sein. Jetzt, nur noch drei Spieltage, also nächste Woche könnten wir unser Ziel mathematisch schaffen.

Also bitte Günther, ich hoffe, dass Sie nächste Woche anfangen können. Und glauben Sie nicht, dass die Mannschaft nur an die mögliche Fischprämie denken!

Somiar en alemany

Fa un parell de mesos vaig patir una experiència tan desagradable com certa. Quan vaig despertar-me vaig necessitar uns minuts per admetre-ho. No sé exactament quanta estona. Vaig perdre la noció del temps però sé que vaig estar assegut al llit reflexionant sobre el que m'acabava de passar. Havia somiat en alemany. Tants mesos convivint amb una llengua estrangera 24 hores al dia i arraconant la meva materna havia de tenir conseqüències algun dia.

Em vaig maleir una bona estona. La sensació va ser d'un cabreig similar a quan vaig descobrir que els alemanys importaven tots els sabors de la Granini menys el de pinya, al qual en sóc addicte. Terrible. M'emprenyo només de recordar-ho. Vaig baixar les escales abatut i em vaig fotre de nassos daltabaix. El dia havia començat malament fins i tot abans de despertar-me. Sense adonar-me'n del tot, l'idioma avançava pel fons del meu cervell a una velocitat imparable, més ràpid del que mai hauria pogut esperar ni desitjar. Conscientment ho acceptava, però no estava disposat a què la cosa afectés el meu subconscient.

Entre el primer dia en què vaig somiar en alemany i el segon van passar només dues nits. Aquella sensació que hom té acabat de despertar, en què cal dedicar uns minuts a reflexionar si allò que s'ha viscut era real o fictici. Aquell segon dia va ser més colpidor que el primer i tot. Estava somiant en Alemany regularment. No era una relliscada d'un dia.

Sembla una tonteria però tenint en compte que sóc d'aquells que recorda poc els somnis i, d'aquells que reté, preferiria que no el traumatitzessin.

Pont

Després de jugar-me-la molt a dir una catalanada davant els companys d'equip, vaig descobrir que "dia de pont", en alemany, es tradueix literalment (Brückentag). Em va fer certa vergonya preguntar-ho perquè temia que em prenessin per un africà del nord, mandrós, que només pensa en siesta i fiesta. Ells saben que no sóc així, però parlo amb certa precaució perquè els nois encara em recorden moltes relliscades del meu alemany impulsiu i espontani.

Els dies de pont són generalment els pares per al treballador normal. Fer pont és un plaer només apte per a rics propietaris d'algun negoci, per als afortunats sense horari fixe que s'ho poden manegar bé i per als nanos de jardí d'infància. L'escola no fa pont i la universitat, evidentment, tampoc. I pobre d'aquell a qui se li acudeixi demanar pont a la feina. M'expliquen alguns companys de l'equip que s'ha de ser molt agosarat per a demanar festa al treball 'pel simple fet de fer pont'.

Ahir, dia 1 de maig, era festiu i així ho demostraven els carrers, plens de gent amb samarreta sota un sol que escalfava a més de 20 graus. Però a les vuit del vespre, durant els darrers raigs de llum del dia, ja no quedava ningú fora de casa tret d'alguns joves que sortien a prendre algo per veure el futbol. Que avui es treballava, com un dia qualsevol.

M'imagino l'emprenyada amb què reaccionaria més d'un al país d'on sóc si es quedés sense el pont de l'1 de maig i em pregunto si realment no acostumem a veure els dies de pont a la valenta. Ens emprenyem quan un festiu cau en dilluns o divendres 'perquè no hi ha pont'. I som autèntica felicitat quan 6 i 8 de desembre cauen en dimarts i dijous respectivament. Setmana de festa!

Colla de dropos. Aquí s'hi ve a treballar.

Poder

L'1 de maig és un dia especial a Baviera. La tradició popular festiva és més vella que no pas la del dia del treballador i cada poble celebra oficialment la fi de l'hivern -a abril encara temen que torni-. Ebersberg m'ha demostrat, un dia més, que és un poble amb molt més poder que no pas el que correspon a una localitat de 12.000 habitants qualsevol. Ser capital d'un Kreis a Alemanya significa més que una capital de comarca qualsevol a Catalunya. Aquí, la tradició és més forta que enlloc. A Alemanya, desplaçar-se a la capital del Kreis en ocasions puntuals és sagrat.

En una data com avui la vella tradició popular porta el Maibaum (arbre de maig) a cada poble, que s'alça durant la nit del 30 d'abril a l'1 de maig. Generalment aquest arbre és un pi adornat dels colors de la regió (baviera és blanc-i-blava) i símbols de vells gremis i oficis històrics. Avui la plaça del mercat d'Ebersberg lluïa un altre color i plena de bat a bat.

Prou m'ha demostrat aquest poble que té alguna cosa especial. Des que hi sóc he vist més d'una quinzena d'inauguracions de negocis de tota mena: restaurants, supermercats, llocs kebabs i espais de telefonia mòbil, entre molts d'altres. A Catalunya poques vegades he vist en una festa popular que tots els joves es reuneixin al voltant d'una taula a xerrar. Aquí, tots ells van acompanyats d'una gerra de litre de cervesa que es reomple quan ja només en queda el cul. També curiosament, aquí sobrepassar el puntillo davant dels nens de cinc anys que es persegueixen entre taula i taula és vist amb absoluta normalitat.

Cada terra té les seves tradicions i Baviera, per rudimentàries que semblin algunes d'elles, són millor conservades que en d'altres indrets del món. Aquí, per molt telèfon mòbil, per molt whatsapp i molta adicció al facebook que hi pugui haver, pocs són els qui miren el mòbil més d'un minut seguit quan es troben amb els amics per a fer-la petar. Ells en diuen respecte.